Subscriu-te a la newsletter

Kilian Jornet: "a la sortida tots tenim dues cames i un cor, i s’ha de lluitar molt per demostrar que has entrenat bé”

Kilian Jornet: "a la sortida tots tenim dues cames i un cor, i s’ha de lluitar molt per demostrar que has entrenat bé”

Fa uns dies uns comentàvem la victòria de Kilian Jornet a la primra prova de la Copa del Món. A les portes del Campionat d'Espanya d'aquest cap de setmana a Gran Pallars Espot, aquí teniu una àmplia entrevista amb el gran atleta de Sabadell.

Kilian, com has preparat aquesta primera prova de la Copa del Món?
Com sempre. A l'hora de la veritat tots els atletes arribem a l'estrena de la Copa del Món amb la mateixa preparació, arribant entre els 100 i 150.000 metres a la primera Copa del Món. L'any passat no vaig poder competir en aquesta cursa. La prova inaugural de la Copa del Món va ser abans, el 16 de desembre a Pila-Aosta, i vaig guanyar.

 

I per curiositat, amb quants esquís viatges?
Fins a aquest any a les proves de la Copa del Món ens desplaçàvem amb dos parells d'esquís iguals, uns d'entrenament, per si es trencaven portàvem un altre parell, i després els de competició. Però aquesta temporada hem desenvolupat esquís diferents segons les condicions de la neu i el tipus de cursa: un per a les Vertical Race, un altre amb rocker per a la neu pols i crosta, i un rígid per les neus dures.

 

Aquesta és la teva segona temporada amb Atomic, i vas renovar no fa gaire, què recordes de la teva recent visita a la fàbrica de la marca austríaca?
La visita a la fàbrica va anar molt bé. Realment em va impactar veure la fabricació dels esquís. Tot es fa de forma manual, però a un ritme i unes quantitats impressionants. Estic molt content de seguir amb Atomic, ja que crec que per davant ens espera un camí molt motivador, ja sigui en el desenvolupament d'esquís com d'un altre material. M'he adonat que en Atomic estan molt involucrats en aquest projecte i que hi ha persones amb una gran capacitat tècnica i idees molt bones.

 

Com són els nous Ultimate?
En els nous Ultimate han canviat moltes coses, continuant i millorant la seva esquiabilitat en les baixades. S'ha augmentat la resistència a la torsió amb una construcció nova, sent un esquí de fusta. A més, s'ha alleugerit el pes de l'esquí bastant per sota dels 700 grams. Vam estar provant els esquís a una glacera i les sensacions van ser realment bones, tant pujant amb un pes molt lleuger, com en les baixades, amb un esquí rígid per les neus dures, però amb una reacció excel.lent en les neus més complicades.

 

Què és el que demana un atleta com tu a una marca com Atomic?
Al final el que demanem els atletes, i jo mateix quan vaig a Altenmarkt, és un esquí lleuger, i que tingui unes característiques molt bones per a la baixada. Al final hem deixat el pes de l'esquí a 670 grams, amb unes característiques per baixar increïbles. És un esquí que és tot de fusta amb placa de carboni, el que et permet baixar tant en neus dures com en neu pols molt bé. Després hem fet diferents proves amb rocker, per esquís de vertical race, i de veritat que estem treballant molt bé per als futurs esquís.

 

A nivell esportiu, i després del triomf a Pelvoux, quins objectius et marques per a aquesta temporada?
La Copa del Món, els Campionats del Món i la Grand Course, que és un circuit bianual format per grans carreres. La meva idea és la d'intentar fer-ho el millor possible en cada cursa, intentant arribar en la millor forma als campionats.

 

Creus que notaràs la pressió de ser el referent?
No ho crec. Penso que som una desena de corredors lluitant, i entre nosaltres ens coneixem bé. La pressió és una motivació per seguir entrenant i intentant fer-ho bé, però jo sempre dic el mateix, que a la sortida tots tenim dues cames i un cor, i que cal lluitar molt per demostrar que has entrenat bé.

 

Qui creus que seran els teus principals rivals?
Bàsicament són de tres països. De França: William Bon Madion, Florent Perrier, Yanick Buffet i Didier Blanc. D'Itàlia: Manfred Reicheguer, Matteo Eydalin i Guido Giacomelli, i de Suïssa, Martin Antenmathen, ja que Florent Troillet és retira AQUESTA temporada.

 

Si miris enrere, com valors l'anterior temporada blanca?
Va ser la millor de la meva vida. Vaig Fer una Copa del Món Molt regular i uns Campionats del Món de somni, i per tancar-la, una Pierra Menta!

 

Hi ha aficionats a la neu que fins ara només associaven a Atomic amb l'esquí race alpí. D'un temps ençà Atomic també és una referència en freestyle i ara en esquí de muntanya. Què els diries als aficionats a l'esquí de muntanya perquè confiessin en els Ultimate?
Els diria que els Ultimate són uns esquís molt fàcils d'esquiar, però amb nervi, i amb les qualitats dels esquís racing d'Atomic: sola molt ràpida, torsió i reacció, i una gran durabilitat en ser de fusta. Són uns esquís molt sòlids.

 

I en quins detalls hauria de fixar-se un aficionat als esquís de muntanya quan vagi a la botiga.
Crec que el pes és un tema important, però tampoc ho és tot. S'han vist molts esquís lleugers que després es trenquen. Has de mirar que sigui un esquí molt resistent, que no es trenqui, ja que moltes vegades els esquís de muntanya es trenquen en la part de la fixació o de l'espàtula, però els esquís de fusta no solen trencar-se i tenen molta més flexibilitat; i després s'ha de mirar que tingui unes bones característiques per al descens. Cal pensar que en muntanya gairebé sempre estem treballant més en la part posterior de l'esquí, de manera que l'espàtula no ha de ser molt dura, una espàtula més tova et permetrà tenir una major flotabilitat, i tan bon punt el sistema per a les pells de foca sigui ràpid, i ja buscant més que tingui una línia de cotes que et permeti girar bé, surar bé, però que tampoc sigui molt fer càrving per poder pujar bé.

 

I en quin estat creus que es troba l'esquí de muntanya a Espanya?
Crec que el nivell està creixent i que cada vegada hi ha més curses. Recordo quan jo vaig començar era impensable que esquiadors espanyols estiguessin en el més alt de la Copa del Món. Des de fa anys que Manu Pérez i Agustí Roc van començar a fer molt bones curses, podis, i ara mateix en categories juvenils el nivell d'Espanya no té a envejar al dels països alpins, que potser era abans els que portaven la batuta en aquest esport. I nivell popular cada vegada hi ha més curses amb una major participació.

 

Què ha Kilian Jornet que no tinguin els seus rivals?
Crec que sóc un corredor de pujades, i que és en les pujades on puc marcar les diferències, però al final el nivell és molt semblant. Hi ha dies que sota pitjor o millor, però la diferència és de pocs segons. Quan guanyes aquest dia és perquè has estat al cent per cent, en plena motivació i perquè estaves convençut que pots guanyar, i sortir a donar-ho tot.

 

On gaudeixes més, pujant o baixant?
En cursa crec que és difícil gaudir, crec que quan gaudeixes de veritat és quan vas primer i amb un bon avantatge. Si vas patint quan puges tens ganes de que comenci la baixada, i quan vas baixant tens por que es produeixi una caiguda i que arribi una pujada final. Del que sí que gaudeixes és del nivell dels altres corredors i de l'ambient que hi ha en aquestes curses, que és el millor.

 

Vols acomiadar-te amb unes paraules?
Sí, és clar, jo animo a tothom a que practiqui l'esquí de muntanya, ja que les sensacions que tens són úniques. L'adrenalina de les baixades i la bellesa de la natura, d'anar a llocs increïbles, i l'ambient de les curses es troba en molt pocs llocs i les sensacions que et dóna l'esquí de muntanya són increïbles.

 

Foto: Joan Miró

www.atomicsnow.com

 
FOTO3_PELVOUX.jpg